Les "picadetes" més nostres

Si hi ha hagut una tradició que ha fet moure al sector de l’hostalería de la nostra ciutat durant anys, eixa ha estat la de les “picadetes”. Durant moltes dècades ha estat una costum a Oliva anar al bar a prendre alguna beguda i fer-se una picada. Fins al punt que en molts llocs es transformava en el propi menjar en si “dinar o sopar de picada”.
A tots els bars de la ciutat hi ha hagut durant moltes dècades gran varietat de plats de “picadetes” i algunes d’elles molt originals.Un costum que molts bars están tornant a recuperar pel valor que te no sols oferir “menús” , “cartes”u ofertes completes per menjar, sino perquè potser una alternativa també en moments de crisi en la que el consumidor pot menjar allò que vol atenent a la seua economía.
Hi ha plats de molta consistència, que per si mateix poden convertirse en part de qualsevol carta d’un bon restaurant. El ben cert és que les picades, en línies generals solen ser atenent a l’época de l’any en la que ens trobem, més calentes o  més fresquetes.
Entre les “picadetes” calentes destaca per ser la mes nostra, “el figatell”, però també ho son les “banderilles”, fetes amb un troç de magre o llomello de porc gros, torrada, antigament a la brasa i després a la planxa, sobre una tallada de pa, que es sol acompanyar amb tomaca, encisam i fins i tot per una oliveta.
Una altra “picadeta” tipica d’Oliva era "el fumat". Es feia moltíssim fa uns anys. Es tractava d’un troç de fetge de porc gros i torrat a la brasa, que de vegades s’acompanyava amb mostassa. No podem també oblidar "les cassoletes de sepionets a la vitolita", que duien, com diu el seu nóm, sepionets menuts i vitolines, el que ho feien un poc picant.
Per la seua banda, "la vespa" era una picada que es feia amb moixama,oli i un trot d’oli, que li donava un gust molt característic. També especialment de la nostra població es la “gamba amb bleda”. Perquè teniem el producte molt a prop. Es tractava de la gambeta que es solía fer al Plà o actualment Parc Natural de la Marjal Oliva-Pego, acompanyades amb bledes del terreny. Una combinació típica de la nostra cuina que ha servit també per acompanyar les coques a la calfó, les coques escaldades, les coques de pasta bona o els pastissets.
Una altra “picadeta”que s’ha fet molt a Oliva era la de la “sang amb ceba”. Fa uns anys va decaure sobre tot per la prohibició de la venta de sang fresca, però després ja congelada l’han recuperada en molts establiments, perquè la mescla entre la sang i la ceba es molt bona.
Altres picades habituals als establiments del nostre poble han estat els caragols: avellanencs, xones, moros i marimons, a la tardor els esclata-sangs amb alls i a l’estiu les petxines, les clòtxines o els caragols de mar.
 Durant tot l’any la sèpia i els calamars, també son un plat fort de les nostres picades tradicionals, com també ho han estat el “mullaoret de pasqua”, l’anguila, les mandonguilles d’abadejo o de carn, les verdures torrades,l'aspencat, les amanides variades o el salat:com els capellans,, moixama, abadejo o bonyítol. També el “polpet”, tendre o sec i altres.
Sense olvidar les picades mes sencilles com són les olives xafades, les faves bollides, la salmorra, les cacahues, tramussos, atmel.les i demés fruits secs. Així com les papes i tot allò que pot acompanyar el fer-se un got de vi, una cervesa o qualsevol refresc. Una forma de gaudir la nostra cuina que no devem deixar de costat.