Algunes de les begudes més nostres

Hi ha una sèrie de begudes que son tradicionals en la cultura valenciana. Entre les begudes per començar destaca, per damunt de tot , la Cassalla, una beguda alcohòlica que prové de la destil.lació de les llavors de l´anís, una planta que creix per les nostres muntanyes.
De sabor fort, quan es pren sec, ja que pot produir cremor a la gola pels vora 45 graus de graduació alcohòlica. Es consum a seques o mesclat amb aigua, el que li fa adquirir un color blanc i consistència lletosa.
Mesclada amb xarop de llimó i aigua, al que li se sol afegir una oliva, es el tradicional Canari,Si es mescla amb xarop de fresa i aigua, el seu nom es de Pitroig.
Alguns prefereixen l´Anís dolç, que entra també molt be gracies al sucre que si s´aporta en el procés d´el.laboració.
Així i tot no era la beguda més forta que teníem puix fins fa uns anys ho era l´Absènta, un compost fet a base d´herbes i flors de plantes medicinals i aromàtiques amb predomini del «ajenjo o fusta de cucs» i que pot aplegar als 89,9 graus. El seu sabor es lleugerament anisat però amb fons amarc de tints complexes.
L´Absènta conté «tuiones» i pot produir al.lucinacions. Es va prohibir la seua fabricació com a beguda alcohòlica a Espanya, però es comenta que a l´actualitat torna a ser permesa. La més coneguda era la Absenta La Loca que tenía la fabricació a Pego, sent el seu fabricant Fernando Alemany Ortolà «Mato» i que embotellava amb una graduació de 65 graus.
El café-licor popularment conegut com el Burret és un licor de café que es fa a les comarques de l´Alcoià i el Comtat i és molt popular a les Comarques Centrals Valencianes, sobre tot lligat a les cel.lebracions de les festes de Moros i Cristians. El seu origen s´atribueix a l´época de la revol.lució industrial  a Alcoi. Els treballadors solien prendre el café que portaven als termos amb unes gotes d´aiguardent. Una vegada gelat es prenia de sobte. També li se sol nomenar com «pastor» Va començar a fer-se popular fins que aparegueren les primeres empreses que el fabricaren, entre elles una marca que duia un burret en l´etiqueta, ja desapareguda, que li donà el nom ara conegut. Hui en día els més coneguts son «Cerol» i «Sancho».
El Burret o també «Plis play» en algunes zones es pot consumir a seques o el més habitual es mesclar-lo al 50% amb cola. Hi ha qui ho fa amb llimonada, mentre que la Mentira es 1/3 de café licor i 2/3 de granitzat de llima. També es pot mesclar amb llima, batut de xocolata, cervessa, beguda energètica,etc.
La Barraqueta o Pingüí és una mescla de 1/3 de café licor i 2/3 de horxata de xufa valenciana. Mentre que si es mescla el café-licor en 1/3 i el bitter es tracta del Butanet i si es mescla en 1/3 amb 2/3 de batut de vainilla és el Xinet.
La beguda que mai solía faltar a les nostres taules era el Vi. A Oliva hi havía molta tradició pel Vi de Xaló, es a dir el vi negre, on destaquen mescles com les de tempranillo i giró (o garnatxa), el merlot o el monastrell que la majoría de la gent solia beure no sols amb el got sino amb La Catalana , el Porró i  La Bota.
Entre els blancs hem de destacar els Vins de la Marina Alta , vins blancs, secs però a la vegada suaus, que es fan de la varietat Moscatell d´Alexandría, amb una sel.lecció, grau de maduresa i fermentació molt controlats, permetent que la seua frescura, aroma i sabor es puguen conservar i deixe al paladar un gust especial.
A més no podem oblidar el Vi de Moscatell, una varietat de cep blanca, encara que també n´existeix una de negra més escassa. Es tracta d´un raïm amb gra gros i ovoidal , amb perfum i un gust dolç molt especial. S´utilitza com raïm de taula, pansa o per fer fins dolços i misteles. La graduació sol ser prou alta i el gust i l´olor recorden el mesc. És una varietat originaria d´Alexandría que els musulmans introduïren a les nostres terres.
També tradicional de les nostres terres es «l´Herbero»considerat una beguda espirituosa que s´el.labora a la Serra de Mariola, que es fa amb plantes medicinals i aromàtiques. S´obté per la destil.lació i maceració de les plantes recol.lectades i alcohol neutre entre 22 i 40 graus, obtenint-se una beguda transparent, groga o verda. Les plantes que solen utilitzar-se son: salvia, camamil.la, poliol, maria lluïsa, arrèl de card, menta, rabo de gat, fenoll, anís, melissa, timó, cantueso i altres en menor proporció.

Begudes no alcohòliques

Hem de destacar per damunt de tot el Suc de Taronja natural, que es pot fer tant en qualsevol varietat de taronjes com en mandarines. A més també es pot fer Suc de Llima i Suc de Pomelo.
Una altra beguda molt nostra es la Horxata de xufa, una beguda refrescant preparada amb aigua, sucre i xufes.
Les xufes són tubercles subterrànis amb forma de nucs que procedeixen de les arrèls de la juncia avellanenca (Cyperus esculentus) que semblen avellanes. El seu origen podría estar lligat a l´antic Egipte.
Sense oblidar les Tissanes d´herbes, com per exemple el Poliol, la Menta, el Timonet, la Cua de cavall, etc.